Des
de fa uns anys, l’Instiut Dolors Mallafrè i Ros organitza un viatge en el temps
fins a Buchenwald, Weimar,
Alemanya amb el suport de l’Amical Mathausen; un dels camps de concentració
nazis més grans. Una vintena d’alumnes ens vam desplaçar, del 31 de maig al 5 de juny, sense tenir
una idea clara del que ens esperava.
La Pamela,
membre dels serveis
pedagògics del Camp de Buchenwald, va ser la guia que ens va acompanyar durant la nostra
estada. Vam poder
veure i reviure
la irracionalitat que representa
el nazisme. Allà vam realitzar un seguit de tallers que ens van fer posar
en la pell dels presoners que van patir tortures
inhumanes, tan físiques
com psicològiques.
Segons el diccionari de llengua catalana, el pensament és la capacitat que tenen les
persones de formar idees i representacions de la realitat
en la seva ment i de relacionar-les. Però, què passa quan es deixa de pensar? Deixem
de ser lliures? Deixem de tenir una identitat? Deixem
de ser qui som per ser
aquells que volen que siguem? Només cal que obrim els ulls i ens fixem en
l’actualitat. Som nosaltres, el poble qui té a l’abast els recursos i mitjans
per informar-se i conèixer com es mou el món, qui ha d’interessar-se per la situació
en la qual es troba
el seu país, qui decideix votar un partit o un altre, qui és responsable del nostre present
i futur, qui pensa i medita a l’hora de decidir i prendre
decisions. Per aquesta raó, el lema de les nostres dessuadores: “Denken
macht uns frei“ pensar ens fa lliures.
El viatge
de Buchenwald ha estat un viatge a un passat
obscur que no s’ha esvaït
com la boira sinó que perdura
per què els joves no oblidem què pot arribar
a passar quan la por ens paralitza com a ciutadans i com a éssers humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada