CICLE DE CINEMA

2024

XI Cicle de Cinema sobre la deportació als camps nazis

Cinefòrums amb participació de persones i entitats vinculades a la temàtica, que presentaran el documental i participaran en el posterior debat.

A la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú, 19 h.

 PROGRAMA:

 Dijous 15 de febrer:

Diferents : conèixer el passat, per a entendre el present per assolir el futur   

Documental que denuncia tot el que van patir les persones amb discapacitat intel·lectual durant el nazisme alemany i la dictadura franquista a l'Estat espanyol i promou una societat inclusiva i igualitària

Un documental del Grup Caliu, de l’any 2020. direcció, producció i guió Laura González, Markos Moya, Rubèn Sánchez. Durada de 47’

  


Dijous 22 de febrer:

Francesc Boix, un fotògraf a l’infern     

Documental sobre la vida del fotògraf comunista barceloní deportat a Mauthausen. Boix amb altres companys del camp van poder treure una important quantitat de negatius de les fotos que feien els SS i que desprès van servir per a mostrar al món la barbàrie nazi

Un documental de Llorenç Soler. Any 2000;  durada 55’


Dijous 29 de febrer:

La guerra de los médicos     

Un documental  de Elsa Kvamme que descriu el retorn a Buchenwald del seu pare Elling Kvamme, metge noruec que junt amb altres no van voler ser còmplices dels experiments nazis i van ser deportats al camp. Documental del 2011. Durada: 54’



2023

X Cicle de Cinema sobre la deportació als camps nazis

Cinefòrums amb participació de persones i entitats vinculades a la temàtica, que presentaran el documental i participaran en el posterior debat.

 A la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú, 19 h.

 PROGRAMA:

 Dimarts 31 de gener:

 “Ravensbrück Camp de concentració per a dones” amb Carme Rei-Granger, vicepresidenta de l’Amical de Ravensbrück.

Ravensbrück va ser un camp de concentració alemany exclusiu per a dones de 1939 a 1945, situat al nord d'Alemanya, a 90 km  al nord de Berlín en un lloc prop del poble de Ravensbrück (part de Fürstenberg/Havel ). La xifra estimada del memorial del camp de 132.000 dones que estaven al camp durant la guerra inclou a més d’unes 300 republicanes espanyoles,  unes 48.500 de Polònia , 28.000 de la Unió Soviètica , gairebé 24.000 d' Alemanya i Àustria , prop de 8.000 de França i milers d'altres països, incloses algunes de la Regne Unit i el Estats Units . Més de 20.000 del total eren jueves, aproximadament el 15%. El 85% eren d'altres races i cultures. Més del 80% eren preses polítiques. Moltes presoneres van ser emprades com a mà d'obra esclava per Siemens & Halske . De 1942 a 1945, els nazis van dur a terme experiments mèdics per provar l'eficàcia de les sulfonamides .

Visita virtual al camp de Ravensbrück amb explicacions de com era la vida de les deportades

Dimarts 7 de febrer:

“Samudaripen” l’Holocaust gitano, amb  Ricard Valentí, president de l’Associació joves gitanos de Gracia i vicepresident del Consell Gitano de Barcelona.



Samudaripen significa “la gran matança” en romanó, i és el terme que utilitzem per referir-nos a l'etnocidi patit pel Poble Gitano i Sinti durant la Segona Guerra Mundial.

El Samudaripen va ser sens dubte l´intent d´extermini de la població gitana més cruel i devastador de tots els soferts durant els més de cinc segles d´història d’aquest poble. El genocidi gitano del nazisme va assassinar més de tres quartes parts de la població gitana a Europa. S'estima que més de vuit-centes mil persones gitanes van morir durant la neteja ètnica nazi.

Dimarts 14 de febrer:

“Giza : la niña de la maleta “  amb el seu director,  el dr. David Serrano.

La petita Giza (1940) nascuda al gueto jueu de Varsòvia que, al cap de vuit mesos i greument malalta, és entregada d’amagat dins d’una maleta a una família cristiana de Varsòvia. Els seus pares moriran poc temps després al camp de concentració nazi.

Anys després, acabada la guerra, la seva família d’acollida contacta amb uns parents de la nena que la prenen a Montevideo, on van a viure.

Seixanta-cinc anys després, i gràcies a una foto d’una exposició, Giza retroba la seva germana adoptiva polonesa: Daniusa. Es veuran a Polònia.


2022

1ª sessió:  « Vicente Garcia Riestra, guardian de la memoria. Una historia de Buchenwald” 

Alberto Vázquez García  (2020  117’)


2ª sessió: Cinefòrum :  Memòria, Deportació i Cinema

Amb Xesco Montàñez, Historiador i expert en cinema,

 i Enric Garriga, president de l’Associació Buchenwald


3ª sessió: documentals «  viatges de joves als camps »

•Les portes de l’infern (Gavà 2015) 29’

•Trobada de joves a Buchenwald (Santa Coloma Gramenet, 2008)  19’

•Borrellons de Neu - Una experiència pedagògica - Projecte Manresa Mauthausen  (Manresa 2019). 39’



2021
Repetim el VIII Cicle suspès l'any passat en motiu de la pandemia.
Les dates per aquest 2021 son:

17 març: El último tren a Auschwitz (Joseph Vilsmaier; Alemania -Rep.Checa 2006)

31 març:  La zona grisa (Tim Blake Nelson, EEUU 2001)

7 abril:  Ghetto (dir.Juzenas Audrius, Alemanya 2006)

 Les sessions tindràn lloc a les 19.30 h.




2020
VIII CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS
             Teatre Principal.  20.30 h.         En coordinació amb  Sala 1

1ª Sessió 12 de març

El último tren a Auschwitz (Joseph Vilsmaier; Alemania -Rep.Checa 2006)


Año 1943. Los Nazis quieren “limpiar” Berlín de judíos definitivamente. Más de 70.000 judíos ya han sido deportados de la ciudad. En Abril de 1943, sale de la vía 17 de la estación de Grunewald un tren con 688 judíos –hacinados en vagones de ganado– en dirección a Auschwitz. No importa si se es joven o viejo, académico, artista o boxeador. El viaje a la muerte dura seis días. En el tren, comienza una lucha contra el calor, el hambre y la sed. En su desesperación, algunos intentan huir, entre ellos, Henry y Lea Neumann y Ruth Zilbermann. Pero el tiempo apremia y Auschwitz se acerca cada vez más.
2ª Sessió.   19 de març   La zona grisa (Tim Blake Nelson, EEUU 2001)


La zona grisa (títol original: The Grey Zone),  és una pel·lícula de l'any 2001 dirigida per Tim Blake Nelson i protagonitzada per David Arquette, Steve Buscemi, Harvey Keitel, Mira Sorvino i Daniel Benzali. Ha estat doblada al català.

El nom de la pel·lícula prové d'un capítol del llibre "Els enfonsats i els salvats" de Primo Levi, un escriptor italià supervivent d'Auschwitz. La pel·lícula explica la història del sonderkommando jueu XII en el camp de concentració d'Auschwitz  l'octubre de 1944. Aquests presoners eren obligats a ajudar als guàrdies a portar a les víctimes cap a les cambres de gas.El guió es basa parcialment en la novel·la autobiogràfica de Miklos Nyiszli, "Auschwitz: a doctor's eyewitness account", metge jueu que va participar en els experiments de Josef Mengele sota pressió de mantenir amb vida a la seva dona i filla.
3ª Sessió  2 d’abril   Ghetto (dir.Juzenas Audrius, Alemanya 2006)

Lituania, julio de 1941. 55.000 judíos que viven en los alrededores de la ciudad de Vilna, Lituania,  son capturados por los nazis para ser conducidos a los campos de concentración para ser ejecutados. Dicha operación es llevada a cabo por el joven comandante nazi Kittel. Su inexperiencia y falta de efectivos le lleva a designar a judíos para que hagan el trabajo de los soldados alemanes. Pero algo no saldrá como estaba esperado...



2019
VII CICLE DE CINEMA

1ª Sessió.  Dijous 14 de març
 Lacombe Lucien
Alemania-Italia 1974 Dir. Louis Malle



“Lacombe Lucien” (alemanya- Italia 1974, es un  film del director Louis Malle, que explica com durant la Segona Guerra Mundial, Lucien Lacombe, un jove camperol que te el pare presoner a Alemanya intenta ingressar a la Resistència. Rebutjat pel capitost local, l'atzar el fa ingressar a la policia alemanya del país durant el conflicte bèl·lic en territori francès. De sobte, la vida del jove canviarà quan coneix a France, la filla d'un sastre jueu. Un dels majors èxits en la carrera de Louis Malle, va estar nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa
  
    2ª Sessió     Divendres 22 de març   
     El hijo de Saul   
Hongria 2015 dir. Lázló Nemes


“El hijo de Saul” una producció hongaresa dirigida al 2015 per Lázló Nemes,una durav pel.lícula que descriu com l'any 1944, durant l'horror del camp de concentració d'Auschwitz, un presoner jueu hongarès anomenat Saul, membre dels 'Sonderkommando' -encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats només arribar al camp i netejar les càmeres de gas- , troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns crematoris el cos d'un nen que pren com el seu fill.

    3ª Sessió    Divendres 5 d’abril
    American History x 
   EEUU 1998 dir. Tony Kaye



AMERICAN HISTORY X” un  film dels EEUU de 1998, dirigida per Tony Kaye , i on Derek (Edward Norton), un jove "skin head" californià d'ideologia neonazi, és empresonat per assassinar a un negre que pretenia robar-li la seva furgoneta. Quan surt de presó i torna al seu barri disposat a allunyar-se del món de la violència, es troba amb que el seu germà petit (Edward Furlong), per a qui Derek és el model a seguir, segueix el mateix camí que a ell el va conduir a la presó.


2018
VI CICLE DE CINEMA

dijous 5 d’abril

LA REDADA, (França 2010)
(La Rafle. 2010. Directora Roselyne Bosch)

En la nit del 16 de juliol de 1942, 4.500 gendarmes del govern col·laboracionista del Mariscal Pétain, que havia signat un pacte amb Hitler i acceptat l'ocupació de França per l'exèrcit alemany, van procedir a París a una gegantesca batuda, en què 13.152 jueus van ser arrestats i posteriorment tancats, en condicions infrahumanes, al Velòdrom d'hivern. Estava previst detenir 27.391 jueus, però, encara que la majoria dels francesos van ser col·laboracionistes, una minoria va participar en la Resistència, tant passiva com activa, enfront de l'invasor. La desobediència civil de molts ciutadans i d'alguns funcionaris permetre escapar a bona part dels que havien estat prèviament fitxats i marcats amb l'estrella groga.

    
    Dimecres 18 d’abril 

    LA BARCELONA DEPORTADA (2015)
    MUHBA - AMICAL



Barcelona deportada és una producció del Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen realitzada en el marc de la commemoració del 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazis.
 Barcelona tingué en les primeres dècades del segle XX un caràcter fortament receptor de gent arribada des d’indrets de tot Espanya –als quals se’ls ha d’atorgar la categoria de barcelonins- per raons familiars, laborals o de trajectòria sindical i política. La Barcelona dels anys trenta, una ciutat dinàmica i compromesa políticament, va rebre també durant els anys de la guerra civil nombrosos refugiats, ferits de guerra i membres de l’exercit republicà. El final de la guerra va suposar per a molts d’ells l’exili a França i, des d’allà, 1.180 van ser deportats als camps nazis.
Donar a conèixer els deportats barcelonins als camps nazis és un fet significatiu i singular en la historia de la deportació republicana, alhora que reforça el caràcter de ciutat d’acollida de Barcelona. Hores d’ara, la xifra de deportats nascuts o amb relació directa amb la ciutat de Barcelona assoleix una xifra notablement superior als 730 que consten en els registres oficials. Tampoc es pot menystenir el fet que alguns supervivents dels camps nazis que decidiren retornar a Espanya s’instal·laren a la ciutat, per raons vinculades a la possibilitat de romandre en l’anonimat o per raons polítiques, com la implicació en la lluita antifranquista.
  
  
    Dimecres 25 d’abril 
    LORE (Alemanya 2012)
    dir. Cate Shortland

 
Corre la primavera de 1945, i l'exèrcit alemany s'esfondra per moments. Les forces aliades estan entrant per tot el país, i així, amb els seus pares absents i el Tercer Reich ensorrant, la jove Lore (Saskia Rosendahl) decideix portar els seus quatre germans 500 quilòmetres a través d'Alemanya fins a un lloc segur a casa del seu àvia, al Mar del Nord ... Adaptació de la novel·la 'la cambra fosca', de Rachel Seiffert.



2017
V CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS

Dijous   2   de febrer:

“La professora d’Història”
de Marie-Castille Mention-Schaar. França 2014


Anne Gueguen es una professora d’ Historia d’ institut que a més es preocupa pels problemes dels  seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne te un grup difícil. Frustrada pel seu materialisme  i la falta d’ambició, Anne desafía als seus alumnes a participar en un concurs nacional sobre el que significa ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne usa tota la seva energía i creativitat per a captar l’atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini s’apropa, els joves comencen a obrir-se als demés i a creure en sí mateixos. Un projecte  que canviarà les seves vides

Dijous  2 de març  de març:

“Sophie Scholl: Los últimos días”
de Marc Rothemund , Alemanya 2005

La pel.licula descriu la historia d’un grup de joves universitaris a Munich al 1943, que recorren a la resistencia passiva com a única sol.lució per enfrontar-se als nazis. Neix així La Rosa Blanca, un moviment amb un sol proposit: la caiguda del Tercer Reich.
Sophie Scholl, la única noia del grup, es detinguda junt al seu germà mentre distribuien panflets a la facultat. Durant els dies següents será sotmesa a un dur interrogatori que acabarà convertint-se en un duel psicològic amb l’oficial Mohr.

Dijous  6 d’abril  d’abril: 

“Fugir de l'oblit”     ,
d’Abel Moreno, Catalunya 2013

El documental Fugir de l'oblit reconstrueix el viatge de supervivència que va fer el gironí Josep Busó entre 1939 i 1942, un exiliat republicà que amb 17 anys va fugir primer del franquisme i posteriorment del camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, del camp de concentració de Dachau, el d'extermini de Treblinka i una base de Bordeus on l'exèrcit nazi construïa submarins i de la qual va escapar sortint per la porta.   


2016
Dijous 18 de febrer: 
La llave de Sarah   Dir. Gilles Paquet-Brenner 2010

Sinopsis:
En mayo de 2002, a Julia Jarmond, una periodista americana afincada en París desde hace veinte años, le encargan un artículo con motivo del sexagésimo aniversario de la redada contra los judíos. Julia, casada con Bertrand Tézac, con el que tiene una hija de once años, irá conociendo poco a poco los acontecimientos del fatídico año 1942, entre ellos la historia de Sarah, una joven que, curiosamente, está relacionada con su familia política, los Tézac. Tras este descubrimiento, no descansará hasta conocer cuál fue el destino de Sarah y cuál su relación con la familia de su marido. Adaptación del best-seller de Tatiana de Rosnay. 

Dijous 31 de març: 
La solución final (Conspiracy)Dir. Frank Pierson 2001

Sinopsis:
El 20 de gener de 1942, liders del partit nazi i oficials del govern alemany van mantener una reunió secreta a les afores de Berlín per a planificar l’anomenada “solució final”, es a dir l’extermini dels jueus. Aquesta pel.lícula es una recreació histórica de la conferencia de Wannsee, presidida per  Reinhard Heydrich, general de las S.S. i màxim responsable de la seguretat  del Tercer Reich. 

Dijous 21 d’abril:  
Los olvidados de la linia Maginot. RTVE Dir. Enric Canals 2015

Sinopsis:
El documental 'Els oblidats de la Línia Maginot' que explica la història de "superació personal" i les vivències dels prop de 8.000 catalans refugiats republicans al sud de França que el 1949 es van allistar a l'exèrcit francès per sortir dels camps d'internament. Ho van fer en unes companyies que aprofitaven la mà d'obra dels camps de concentració per acabar la Línia Maginot, una fortificació que s'havia començat feia 13 anys i que volia frenar la invasió nazi. El documental compta amb el testimoni de quatre d'aquests catalans a més de les històries d'altres explicades a través dels seus familiars o de la documentació recol•lectada.

2015

“La Lladre de Llibres” de l’any 2014, dirigida per Brian Percival, i basada en la novel·la escrita per Markus Zusak, és una pel·lícula ambientada a l’Alemanya nazi ,entre els anys 1938-1942. Liesel (Sophie Nélisse), la protagonista, és una nena molt especial i ja es veu des del començament la seva maduresa davant la desoladora situació en la que es veu involucrada. Intenta viure una vida normal amb els seus nous pares, però els constants esdeveniments bèl·lics, de discriminació i mort, no li permeten. Per poder sobreviure en aquesta realitat s’aferra a la lectura de llibres que li permeten tenir pensament propi, adonar-se de la immoralitat en la que viu la societat nazi.



“Sin Destino”, de l’any 2005, una pel·lícula hongaresa dirigida per Lajos Koltai  i basada en el llibre del premi Nobel  Imre Kertèsz, que narra en forma semi autobiogràfica la història d’un noi jueu de 14 anys, que l’any 1944 va ser separat de la seva família i enviat als camps de concentració nazis d’Auschwitz i Buchenwald

“Espejo Rojo una producció de l’any 2005, de Dominique Gautier i Jean Ortiz, que descriu la història de Virgilio Peña, un treballador del camp andalús, que després de l’exili i la participació en la resistència francesa va ser deportat al camp de Buchenwald

2014

Dijous 30 de Gener  19 h.
 “El tren de la vida”
Any: 1998
Director: Radu Mihaileanu
Guió: Un grup de jueus d'un poble de l'Europa de l'est, per tal d'evitar ser capturats i deportats pels nazis, organitzen un comboi, simulant que es tracta d'un tren de presoners. 

Dijous 27 de Febrer  19 h.
 “The Last Days”
Any: 1998
Director:James Moll
Guió: Històries de jueus hongaresos, deportats als camps d'extermini, el març de 1944. 50 anys després, els supervivents relaten les seves experiències durant i després de la deportació. 



Dijous 20 de Març 19 h.
  “Aragoneses en el infierno de los campos de concentración”   de Mirella R. Abrisqueta, produït pel Govern de l’Aragò , amb la participació  de l’Amical de Mauthausen, que descriu  el drama dels aragonesos que , desprès de viure l’horror de la guerra civil espanyola van ser deportats als camps de concentració nazis durant la segona guerra mundial. El documental recull també l’experiència, “sufro en el recuerdo del pasado”, fruit  de la visita dels alumnes del IES Mar de Aragon, de Caspe, al camp de Mauthausen.

Prop de 1100 aragonesos van ser deportats als camps nazis, i d’ells , 841 van morir al Camp de Mauthausen.

El documental, serà presentat per l’historiador Joan M.Calvo, membre de l’Amical de Mautahusen i autor del llibre “Itinerarios e Identidades, Republicanos aragoneses deportados a los campos nazis”.

Dijous 24 d’Abril 19 h.
 “Família i Guerra” i “Sobreviure”
Any: 2003
Director: Ajuntament de Vilanova
Guió:  Documentals del programa “Memòria del Futur”, on a partir del testimoni  de homes i dones de Vilanova, es relaten les històries de la guerra civil, i de la supervivència als camps de concentració.




2013

Europa, Europa
Temes clau: Holocaust, 2ª Guerra Mundial

Any: 1990
Direcció i guió: Agnieszka Holland
Coproducció: Alemanya-França-Polònia
Actors: Marco Hofschneider i Julie Delpy
Durada: 115'
Génere: ficció
Diversos premis, entre ells Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1991) i nominació a l'Oscar per millor guió adaptat.

Sinopsi: Història autobiogràfica que narra la trajectòria de Solomon Perel, des de la Nit dels Vidres Trencats fins a la fi de la 2ª Guerra Mundial. La major part de la seva familia, sota els efectes de la persecució nazi, acaba sent exterminada, després de ser deportada d'Alemanya a Polónia, mentre que ell aconseguiex escapar. Internat a un orfanat soviètic, després de l'atac alemany a la URSS és reclutat pels alemanys, i tot fent-se passar per ari, escapa a l'extermini. A punt de caure Berlín en mans dels rusos, s'entrega a l'Exèrcit Roig. El film acaba amb el retrobament amb un dels seus germans, supervivent d'un camp de concentració. Solomon Perel, a la fi de la guerra, va emigrar a Palestina.
Al llarg de la pel·lícula, són palesos tots els enganys de Solomon per tal de sobreviure, amb la por sempre planant damunt d'ell.

El paraíso de Hafner
Temes: Negacionisme

Any: 2007
Direcció i guió: Günter Schwaiger
Coproducció: Àustria i Espanya.
Durada: 74'
Gènere: documental

Documental sobre Paul Hafner, exoficial de les SS, de 84 anys i installat a Espanya des de 50 anys enrere, on va rebre refugi i protecció del règim de Franco. Al llarg del film, Hafner no mostra penediment, ans al contrari, manté la seva ideologia nazi, reinvindica Hitler i nega l'Holocaust.
El director, de marcat antifeixisme, va trobar al personatge a través d'entrevistes que havia realitzat amb víctimes del nazisme a Àustria, i va reixir en el seu repte d'entrevistar Hafner per tal de donar-li veu i deixar al descobert a l'espectador, des del primer moment, el mal i el cinisme encarnats en ell. 
Hans Landauer, un exbrigadista internacional a la guerra d'Espanya i un home compromés en la lluita antifeixista, va proposar al director una confrontació amb Hafner, ja que havia estat presoner al camp de concentració de Dachau, on Hafner era guardià; en la trobada entre ambdòs, Landauer va saber mantenir la seva dignitat i no caure en les provocacions del seu antic botxí.

Dirección: Eduardo Montero
Producción ejecutiva: Mariano Agudo
Guión: Ángel del Rí­o y Eduardo Montero
Sinopsis: Más de 1.500 andaluces fueron apresados en los campos de concentración nazis durante los años de la II Guerra Mundial. Un millar dejaron sus vidas en aquellos recintos del horror, ideados para degradar la condición humana hasta las cotas más inimaginables. Los supervivientes hicieron un juramento: dedicar sus vidas a recordar y honrar la memoria de los millones de seres humanos asesinados en estos campos.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada