LA LLIÇÓ DE BUCHENWALD

Avui, 11 d'abril, es compleixen 75 anys de l'alliberament de camp nazi de Buchenwald, a Alemanya. Un dels camps més grans que va construir el règim nacionalsocialista, i per on van passar més de 277.000 presoners, de més de 50 nacionalitats, entre ells 643 republicans espanyols, i on van ser assassinats prop de 56.000.

Buchenwald, com altres camps, representa també el bressol dels valors europeus. Un lloc ombrívol, fred i cruel, que exemplifica el cantó més fosc i sòrdid de la condició humana, alhora que els seus més alts valors de lluita, entrega i solidaritat.

Uns valors que queden perfectament reflectits en el "jurament de Buchenwald" que els supervivent van proclamar a la appleplatz el 19 d'abril de 1945, quan en memòria dels seus camarades morts van jurar no defallir fins a acabar definitivament amb el nazisme, i no aturar-fins a construir un món nou d'home i dones lliures i en pau, un món just entre tots els pobles de la terra.

Aquests dies de sotsobre mundial a causa de la pandèmia del coronavirus, i davant la trista incapacitat de la Unió Europea, per actuar de manera conjunta i solidària, se'ns apareixen com els millors per recuperar el missatge dels deportats i deportades als camps de concentració i als camps d'extermini nazis. Recuperar l'esperit del seu jurament, avui més viu que mai; recollir el seu testimoni i la seva lluita per la justícia i la pau. Fer nostre el seu compromís i continuar la seva lluita.

Fer nostre, com van fer ells, l'internacionalisme com a únic instrument per protegir les llibertats, i la solidaritat i la fraternitat, com a únics sentiments per la justícia social i la sostenibilitat universal.

Envegem la clarividència dels supervivents, quan en les cerimònies commemoratives de l'alliberament de camp, en els últims anys, tornen a llegir el jurament, i expressen amb energia alhora que amb tristesa, que aquesta Europa d'avui no és l'Europa per la qual ells van lluitar, que l'Europa que va derrotar el nazisme, l'Europa de la llibertat, no és l'Europa actual. El vell continent s'ha convertit en un territori insolidari, que posa fronteres i alça filats, que deixa morir als refugiats al mar. Que l'Europa de Brussel·les, és l'Europa del Banc Mundial i de l'FMI, del capital i els interessos particulars.

Deia Jorge Semprún, que l'esplanada de Buchenwald, sota el vent glacial de l'Ettersberg -un vent d'una eternitat mortífera, que bufa sense parar, fins i tot a la primavera-, és un lloc idoni per parlar d'Europa. Un lloc ideal, únic, per reflexionar sobre Europa, per meditar sobre el seu origen i els seus valors. Per recordar les arrels d'Europa poden trobar-se en aquest lloc, a les empremtes materials del nazisme i l'estalinisme, contra les quals, precisament, es va iniciar l'aventura de la construcció europea.

I segueix Semprún, és un lloc ideal, l'esplanada de Buchenwald, per recordar l'origen d'Europa, però també per pensar en el seu futur, en aquest moment de crisi, involució, falta d'alè i empenta. Un moment en el qual ve a la memòria la frase d'Edmund Husserl, pronunciada a Viena el 1935, en ple apogeu dels totalitarismes: "El major perill per a Europa és el cansament".

Paraules de Semprún, d'abril de 2010, amb motiu del seu "últim viatge a Buchenwald" on va pronunciar un discurs durant la cerimònia de l'alliberament d'aquest any. Paraules de fa 10 anys, però que a l'igual que el jurament segueixen absolutament vigents.

 Potser sí que Europa estigui cansada, i estigui perdent l'esperit fundacional que va recollir els anhels dels lluitadors antifeixistes, les lluites i els sacrificis de tantes persones que van deixar la seva joventut i moltíssims les seves vides, per conquerir un món d'igualtat i solidaritat.

Però en memòria de tots ells, però també per nosaltres i sobretot per les generacions futures, hem d'aprendre la lliçó de Buchenwald, i no permetrem aquesta deriva autoritària, interessada, aquesta Europa defensora dels interessos particulars i els capitals privats, de la privatització en contra del que és públic. Hem d'aprendre la lliçó i recuperar l'esperit de Buchenwald, de defensa del be comú , de lo públic i  lo  universal, que al nostre país és la Res Pública, la República.