l'alumnat visita l'exposició dels deportats del Penedès.

 

L’INSTITUT ESCOLA EL MORSELL D’OLIVELLA S’INCORPORA AL PROJECTE BUCHENWALD

 El projecte Buchenwald- Grup DEMD Garraf Penedès segueix creixent i consolidant-se amb la incorporació de nous centres educatius del territori.

La darrera incorporació al projecte ha estat l’Institut Escola El Morsell d’Olivella.

 Aquest curs el centre d’Olivella  s’incorpora ja  a aquest projecte, que ja porta 15 anys de funcionament i treball  i  passarà a formar part de la Xarxa de Grups DEMD, del Departament d’Educació i el Memorial Democràtic, amb la col·laboració i supervisió del Centre de Recursos Pedagògics, els Serveis Educatius del Garraf.

 

El projecte Buchenwald, del que ja formen part nombrosos centres educatius de la comarca del Garraf , Alt Penedès i Baix Llobregat, a més d’ajuntaments i entitats diverses, és un projecte de memòria de la deportació als camps nazis, de difusió dels Drets Humans , la Cultura de Pau i de prevenció del Feixisme, que a partir de les històries personals dels deportats i deportades vol ajudar a impulsar els valors democràtics i a lluitar contra el racisme, la intolerància i la discriminació.

Dimarts 3 de febrer s ’inicia el XIII CICLE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS amb el documental “Retrato”.

 A la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú, continuarà el dimecres 11 i el dimarts 24 de febrer a les 6 de la tarda.

Amical de Buchenwald, amb el suport de la Biblioteca Cardona Torrandell i l’ajuntament de Vilanova , posa en marxa un nou cicle sobre la deportació als camps nazis. El cicle s’emmarca dins de les activitats del projecte Buchenwald i vol com en totes les edicions anteriors aportar informació, reflexions i debat sobre el que va ser i va representar la deportació als camps nazis de concentració i extermini. Per això segueix impulsant e model de projecció de diferents documentals als que segueix una taula rodona amb persones expertes i/o relacionades amb la temàtica proposada.

El XIII cicle comença amb el  documental “Retrato”, codirigit pels cineastes canaris Guillermo Carnero Rosell i Casiano Hernández al 2015,  un homenatge al fotograf i guerriller Manuel de Cos.  Manuel de Cos, oriünd de Cantàbria, nascut el 1920, condemnat a mort als 18 anys «per guardar ovelles», un gran fotògraf i una gran persona. El seu desig en viatjar a Àustria: visitar una vegada més Mauthausen per recordar públicament el seu pare, mort al camp de concentració. De Cos pensa que es va deixar la vida a l'Escala de la Mort, encara que sempre li quedarà el dubte de si va morir realment allà o al crematori.

El col·loqui i debat posterior comptarà amb la presencia d’ Àngels Parés, historiadora i membre del Institut d’Estudis Penedesencs ; Jordi Milà historiador i president del Grup d’Estudis Sitgetans, i Joan Vidal, president d’Amics del Castell de Cubelles.

El dimecres 11 , el cicle continuarà amb el documental “Pedro Ruiz, més enllà del valor” . Un documental de Juanjo Bravo, del 2025, on descriu les vivències del seu avi , Pedro Ruiz que  ens conta el que va viure allí. Entre records que no poden oblidar-se, documents i fotografies, descobrim el dolor, la injustícia… i la força silenciosa de la memòria. Una història de resistència, esperança i veritat que perdura.

Amb el col·loqui i debat posterior amb l’autor del documental i net del protagonista, i Enric Garriga, president de l’Amical de Buchenwald.

 I finalitzarà el dimarts 24 amb la projecció de “Semprún sin Semprún”,

 Documental de RTVE, del 2015, que ens apropa a la figura de Jorge Semprún, escriptor, guionista, realitzador del documental “Les dues memòries”, ministre, militant clandestí contra la dictadura i deportat al camp de Buchenwald. Una vida imbricada en els esdeveniments del s.XX que el van anar configurant. El documental estableix un diàleg entre un Jorge gran i un de jove. Semprún sense Semprún és un viatge, no lineal, a la vida d'un home encobert en un personatge, amb una vida de novel·la i un passat molt més clandestí i misteriós de l'imaginable. És un documental que parla del valor de l'amistat, de l'autocrítica, de la cerca de coherència a la vida. 

En aquesta sessió, el debat serà  amb Fina Ferrando , ex professora i historiadora, Rubén Benedicto, psicòleg , i  Nuria Jané , historiadora i arxivera municipal.

Parlem del llibres LA NIT DE L'ESVÀSTICA DE KATHARINE BURDEKIN I VIURE LA FORÇA. SIMONE WEIL I LA COLUMNA DURRUTI

 Dimecres 28  de gener a les 18.30 h. a la Biblioteca Municipal Joan Avinyó de Cubelles  parlarem de memòria i ficció a partir del llibre “La nit de l’esvàstica” de Katharin Burkedin .

Dijous 29 de gener a les 18 h a la biblioteca Armand Cardona Torrandell. Presentació del llibre “ Viure la força. Simone Weil i la Columna Durruti”.

 

En el marc del Projecte Buchenwald 2025-2026 i dins dels actes commemoratius del Dia Internacional de l’Holocaust , l’Amical de Buchenwald , amb col·laboració amb la Biblioteca Joan Avinyó i l’ajuntament de Cubelles    i la Biblioteca Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú i la Xarxa de Biblioteques municipals i l’Ajuntament de Vilanova  organitza dues presentacions de llibres a les dues biblioteques.

En primer lloc a Cubelles , un interessant debat , col·loqui i reflexió al voltant d’aquesta  interessant i inquietant obra de la Katherine Burkedin.

Katharine Burdekin va escriure aquesta distòpia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme.

A l’acte comptarem amb una taula de debat formada per l’Enric Garriga Ubia, guionista ; Mercè Foradada , escriptora  i  Rubén Benedicto, psicòleg.

I el dijous 29, parlarem de Simone Weil amb el seu autor Xavier Artigas.  El llibre analitza la figura pensadora política de Simone Weil a partir del diari que va escriure al front, sense deixar de banda el seu pas pel Garraf abans i després de la guerra espanyola;  i l’autor estarà acompanyat  per  Jordi Milà, historiador i president del GES (Grup d'Estudis Sitgetans) i Enric Garriga, president de l'Amical de Buchenwald.

 

Commemoració del DIA DE L'HOLOCAUST

 El Garraf commemora amb l'Amical de Buchenwald un any més el Dia Internacional de l'Holocaust amb un emotiu acte a Vilanova al peu del monument als deportats. Amb la presencia d'un nombròs public, autoritats municipals, entitats i associacions , familiars i activistes de la memoria i especialment una nombrosa participació del jove alumnat dels centres educatius de la comarca del Projecte Buchenwald i el Grup DEMD Garraf Penedés .

Dia internacional de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat 2026

 El 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques de l’Exercit Roig alliberaven el  camp d’extermini  nazi d’Auschwitz-Birkenau. I al 2005 les Nacions Unides van decretar oficialment aquesta data com a Dia Internacional en Memòria de l’Holocaust. Des de les hores cada any la comunitat mundial i nosaltres aquí al Garraf i el Penedès  ens trobem per commemorar aquesta fita i recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, maçons,  Testimonis de Jehovà, etc.

 El Dia internacional de l’Holocaust vol recordar aquest atac ferotge a la humanitat i a la mateixa civilització, però també denunciar els recents i actuals genocidis, guerres i morts innocents a molts indrets del planeta.

La commemoració del Dia Internacional a Vilanova i al Garraf, un acte comarcal que tindrà lloc el dissabte 24 a les 7 de la tarda, es un acte de record, de denuncia i de compromís i sensibilització per la prevenció del feixisme i el racisme a casa nostra.

 

Aquest any 2026, quan es compleixen 81 anys de l’alliberament dels camps, tornem a la plaça de la Peixateria de Vilanova, al peu del monuments als deportats locals per a retre homenatge, i recordar i honorar a totes aquelles persones, víctimes, resistents i lluitadores antifeixistes que van patir la deportació, i per a posar en evidencia les causes i les conseqüències d’aquells fets.

Aquest any el lema d’aquesta commemoració  és “unint generacions” . Un lema que vol ressaltar la importància de mantenir viva la memòria;  com n’és d’important que la memòria passi de generació en generació i que les noves generacions recullin els testimonis dels seus antecessors perquè no s’oblidin aquells fets i perquè la lluita contra el feixisme continuï ben viva.

Aquest any aquesta emotiva cerimònia incorpora tres novetats.

En primer lloc, s’inclou  a l’encesa de les espelmes , una nova espelma en memòria de totes les dones assassinades i deportades als camps nazis. Les dones representen un importantíssim col·lectiu, que van patir un doble maltractament, per ser republicanes, jueves , gitanes o lesbianes i per ser dones. Per això avui les volem honorar de manera específica i rellevant.

 En segon lloc, es canvia el model de les ofrenes florals. Deixant de banda rams i corones i ofrenes d’entitats , per un model més horitzontal, més personal i participatiu. De manera que totes les persones que vulguin podran agafar un dels clavells que facilitarà la organització i  al acabar l’acte, i després de l’ofrena dels ajuntaments podran dipositar-lo al peu del monument.

 I finalment, com dèiem abans, durant la cerimònia, un grup de persones grans, activistes, lluitadores, persones represaliades i persones familiars de les persones deportades o assassinades pel franquisme, faran lliurament a nois i noies dels centres educatius de la comarca, del testimoni de memòria, un traspàs del compromís, que s’escenificarà amb el lliurament d’una olivera per part de d’una generació a la generació més jove.

L’acte comptarà amb la participació musical del Quartet de Saxòfons  de l’Escola i Conservatori de música Mestre Montserrat de Vilanova sota la direcció del Mestre Jordi Paulí; del jovent de la  L’Escola Superior d’Arts Escèniques  A Porta Oberta  que faran una lectura teatralitzada de les paraules del pastor Martin Niemüller  (poema atribuït equivocadament a Bertolt Brecht) i de joves alumnes dels centres educatius adherits al Projecte Buchenwald i al Grup DEMD Garraf Penedés.

 L’emotivitat de l’acte tindrà un dels seus punts àlgids amb la Tradicional encesa d’espelmes per part de representants dels diferents col.lectius de víctimes, en record dels més de 6 milions de víctimes jueves de l’Holocaust i els 4 milions d’altres víctimes dels camps nazis.

 La lectura dels 35 noms dels deportats del Garraf, i l’esment als deportats de l’Alt i el Baix Penedès , i el cant conjunt la cançó emblemàtica de la lluita antifeixista:  “Bella Ciao”, clouran l’acte.