Vaig anar amb moltes ganes d’aprendre ja que companys d’altres instituts també m’havien parlat de la Pamela, la guia, una dona amb moltes aptituts i sobretot amb moltes ganes d’ensenyar i fer veure als joves que això no es tracta de cap viatge turístic, que es un viatge del qual hem de tenir un cert respecte per tota la història que representa.
El viatge ha estat molt ben organitzat i poder anar a visitar en qualsevol moment el camp de concentració, les fosses comunes, el zoo i més era també una manera de donar-te oportunitat per a portar els teus sentiments i pensaments i transmitir-los allà on sigui. Tenint en compte el que representa un camp de concentració vaig sentir-me afectada, per tot el que es va viure allà, i també trobo que m’adono de que no es poden posar excuses al dolor que van fer patir a aquella gent.
Recordo sobretot el moment d’entrar al crematori, sabia que veuria allà, pero ni tan sols m’apropava al que anava a sentir. Angoixa, no volia seguir ni un minut més allà. Però jo mateixa m’obligava a estar allà, per ells, per tota la gent que es va veure obligada a passar per allà. Dolor i ràbia profunda per tots aquells que van perdre la vida en mans de Hitler.
Del viatge també m’enporto moments tendres, com quan la Pamela va posar-nos Imagine de John Lennon per que li havia demanat un supervivent d’aquell mateix camp de concentració. Aquell moment no l’oblidaré mai. Més tard, uns deu alumnes vam decidir tornar-hi a les 21h a veure la posta de sol desde l’entrada del camp, ens vam posar la cançó que li havia demanat el supervivent, i agafats de les mans la vam cantar.
Per això mateix vull recomanar a tothom qui pugui a fer aquest viatge al camp de concentració Buchenwald, és un record que romandrà en els vostres cors sempre. Jo dono les gràcies al Institut Dolors Mallafré i Ros per haver-me brindat l’oportunitat de fer-lo, ha estat un viatge inmillorable. Gràcies.Queralt Ruaix Martinez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada