El Camp de
concentració de Buchenwald ha estat proposat per a ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO com a monument
d'excepcional testimoni fonamental dels crims nazis i la història del segle XX
L’Estat alemany de
Turíngia recull així la petició
feta l’any passat pel Comitè Internacional de Buchenwald i Dora i la
de la Fundació dels Memorials de Buchenwald i Dora, que de la ma del seu
director Volkhard Knigge, va presentar
la candidatura al ministre. El ministre d'Educació, Ciència i Cultura de
Turíngia Christoph Matschie, va
anunciar el 31 agost de 2012 a
Weimar aquesta sol.licitud. El Ministeri presentarà ara la sol·licitud a la
Conferència Permanent d'Educació de ministres del govern federal. I aquesta decidirà finalment
la llista que Alemanya advoca per la UNESCO.
Els nazis van deportar a Buchenwald persones de tots
els països ocupats per l'Alemanya nazi. Entre elles hi havia resistents i polítics de tot Europa que,
després del seu alliberament, es van dedicar a diversos nivells a "construir un nou
món de pau i llibertat" (jurament dels supervivents del camp de
concentració de 19 abril de 1945) i, amb la seva experiència, han marcat
significativament la política i la cultura a partir de 1945. La contribució del
ex-presoner de Buchenwald, Stéphane Hessel a la redacció de la Declaració
Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948 com les experiències
de tractament científiques i literàries del campament per autors com Eugen
Kogon i Bruno Bettelheim i Jorge Semprún, no reflecteixen només els crims
contra la humanitat i el sofriment, també mostren que l'experiència política,
intel·lectual o artística Buchenwald han de ser tractats de manera que pugui
ser fructífer un futur més humà en el desenvolupament polític, social i
cultural.
El turó Ettersberg , on està el camp de Buchenwald, al
igual que la ciutat de Weimar, estan molt units al classicisme alemany i la
doble relació entre l'esperit dels poetes i pensadors alemanys per una banda i,
per altra, la el nazisme com el capítol més fosc de la història alemanya,
revelen el doble significat d’aquest Buchenwald de Weimar, i també l’assumpció
de la responsabilitat del país. Els supervivents de l'antic camp de
concentració, com el premi Nobel Elie Wiesel i Imre Kertész, han seguit posant
l'accent en la relació entre Weimar i Buchenwald.
Bertrand Herz, president del Comitè Internacional de
Buchenwald-Dora i Kommandos veu la cita com "un reconeixement a la tasca
realitzada per la memòria i acull amb satisfacció la intenció expressada de
perpetuar el record de Buchenwald".
Tot el camp de Buchenwald es l’únic que es conserva, a
Alemanya, sense haver estat remodelat, incloent
testimonis arquitectònics importants, com la construcció de la porta amb
el lema "jedem des Seine" (a cadascú el que li correspon), torres de
vigilància, el tancament del campament, amb els incineradors crematori o el
roure de "Goethe" (Per a molts reclusos el símbol que Weimar ha estat alliberada del nazisme),
presons del camp estrictament conservades, barris i casernes de les SS ,
Comandància i un zoològic per les SS. A l'antic emplaçament del campament, s’hi
poden veure encara les restes de la via fèrria i l’estació de Buchenwald a
Weimar i la carretera coneguda com la "sang" dels interns, on les
funcions inhumanes de Buchenwald es
tornen tangibles als seus diferents nivells de significat.
Actualment El Memorial d'Auschwitz és l'únic camp de
concentració i extermini nazi declarat t
des de 1973 com a herència cultural del
món. En la justificació de la inscripció, que diu: "Auschwitz-Birkenau, el
lloc en la memòria del genocidi premeditat que els nazis van fer a Jueus
(1933-1945) i la mort d'incomptables víctimes demostra irrefutablement un dels
majors crims contra la humanitat que mai es va exercir. És alhora un monument
en honor de la força de l'esperit humà, que s'ha resistit als intents dels
nazis per eradicar la llibertat, la llibertat d'expressió i de pobles sencers.
Per a tota la humanitat, Auschwitz és un Holocaust, lloc clau de la memòria de polítiques racistes i la barbàrie.
La nostra memòria col·lectiva, és tant el lloc d'aquest
fosc capítol de la història de la humanitat com la necessitat de la transmissió a les generacions més joves,
com una advertència de les diverses amenaces i les conseqüències tràgiques que
sorgeixen de les ideologies totalitàries i la negació de la dignitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada