divendres, 1 de juny de 2018

NINA STARZEWSKI DE L’INSTITUT ALEMANY SCHNEPFENTHAL SALZMANNSCHULE DE GOTHA, GUANYA EL IV PREMI MARCEL.LÍ GARRIGA DE FOTOGRAFIA “ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ, LA MIRADA DEL JOVENT” AMB LA OBRA “NON OMNIS MORIAR”


El lliurament d’aquest premi ha servit també per fer la cloenda de la exposició “Via crucis en 50 estacions” de l’associació La Garriga Secreta.

A la vista dels excel·lents treballs presentats, un total de 12 fotografies  de  joves de diferents instituts de la Xarxa Mai Més, del país i de fora, el jurat ha decidit atorgar el IV Premi Marcel.li Garriga, dotat amb una càmera fotogràfica i un diploma acreditatiu, a la fotografia “NON OMNIS MORIAR” de  NINA STARZEWSKI de la SalzmannSchule, de Gotha (Alemanya). El jurat ha valorat tant la imatge, la seva composició i impacte visual, com el text, amb la seva reflexió i profunditat.


Així mateix el jurat ha decidit atorgar  un accèssit (Diploma i lot de llibres) a la fotografia  “ENFOCAR I DISPARAR” de  VINYET GARCIA de l’INS ALEXANDRE GALÍ, de Sant Pere de Ribes.




Al concurs s’han presentat 12 obres de diferents centres del país i de fora, i la jova guanyadora, es precisament d’un aquests centres, d’un INS alemany, de Gotha, que també forma part del projecte Buchenwald, que impulsa l’Amical de Mauthausen i altres camps en el marc del projecte de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més.

A l’acte han intervingut  la regidora de polítiques de ciutadania de l’Ajuntament de Vilanova Blanca Albà, la directora pedagògica del centre Joaquima Agustí, el Cor de la Turuta (Ecol3VNG), amb les seves interpretacions musicals, representants del Grup de Dones amb Memòria que han llegit un text de Montserrat Roig i el president de l’Amical Enric Garriga, amb presencia de membres dels centres educatius i de les entitats del Projecte Buchenwald.













La interpretació de la cançó “morir a Ravensbruck” i el “Vull ser lliure” al final de tot, han marcat els moments més emocionants d’aquest acte de memòria , d’un projecte ja consolidat al territori, i que serveix d’exemple a tot el projecte de Xarxa Mai Més de l’Amical.

dijous, 31 de maig de 2018

Alumnes del Goethe Gymnasium de Weimar visiten Vilanova

Un grup de joves del Goethe Gymnasium de Weimar, un dels centres alemanys adherits al Projecte Buchenwald, han visitat Vilanova i la Geltrú, per conèixer la ciutat i trobar-se amb els joves del INS F.X.LLuch i Rafecas, que cada any visita la ciutat de Weimar i el camp de Buchenwald.

A Vilanova, s'han trobat amb el president de l'Amical Enric Garriga, al peu del monument als deportats a la plaça de la Peixateria, i desprès també amb l'alcaldessa Neus Lloveras i la regidora Blanca Albà, al saló municipal de plens a l'ajuntament.


dissabte, 12 de maig de 2018

inauguració de la Exposició VIACRUCIS EN 50 ESTACIONS Camps de concentració nazis


Inaugurada la exposició : "Via Crucis en 50 estacions" amb les il·lustracions del llibre de Jean Bernard Aldebert i la producció  de l’Associació La Garriga Secreta



     

En un acte a la sala d'actes de l'Escola Pia de Vilanova , amb la presencia de Blanca Albà, tinenta d'alcaldia i regidora de l’Ajuntament , la Directora de l’Escola Pia Pilar Contreras, els representants de l’Associació La Garriga Secreta Joan Garriga i Antoni Pardo, el president de l’Amical Enric Garriga, i membres dels centres educatius i de les entitats del Projecte Buchenwald.


La inauguració de la Expo Via Crucis en 40 estacions, ha servir també per a presentar les obres del concurs de fotografia “Els camps de concentració. La mirada del jovent” Premi Marcel·lí Garriga, que arriba a la quarta edició.

dissabte, 28 d’abril de 2018

Éxit de la trobada de joves a Sabadell

Més de 250 joves dels Ins de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més, comparteixen experiències, propostes i treballs a la VI trobada a Sabadell.






 



dijous, 26 d’abril de 2018

VI TROBADA DE JOVES ANTIFEIXISTES


Divendres 27 d’abril, Sabadell acollirà la 6ª Trobada d'alumnes de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més

Més de 150 joves de més d’una vintena de centres educatius de diferents territoris, participaran a la trobada organitzada per l’Amical de Mauthausen i altres camps, l’Ajuntament de Sabadell i l’INS Jonqueres d’aquesta ciutat.

Aquesta VI trobada de joves antifeixistes i d’INS de la Xarxa Mai Més, que impulsa l’Amical de Mauthausen  tindrà lloc el divendres 27 a Sabadell, a diferents espais de la ciutat i amb l’acte central al Auditori de la Fundació Caixa Sabadell.

La trobada vol seguir sent el  punt de relació i contacte entre tots els nois i noies que participen amb l’Amical  dels diferents projectes de memòria, i  també un espai de trobada i “intercanvi d’experiències artístiques i reflexions al voltant de l’Exili i la Deportació als Camps Nazis” i també les reflexions sobre el moment actual a Europa amb el creixement dels moviments d’extrema dreta i les crisis dels refugiats.

La trobada  permetrà seguir avançant en la coordinació i l’expansió de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme tant en l’àmbit docent com entre la joventut, i continuar amb l'intercanvi d’experiències de les activitats desenvolupades als centres educatius com dels viatges als camps o els treballs de reflexió sobre la situació actual a partir de les experiències artístiques.

A la trobada hi seran presents o hi donaran suport centres de Catalunya, País valencià, Alemanya i França.
  

diumenge, 18 de març de 2018

EL DIJOUS 5 D’ABRIL ES POSA EN MARXA EL VI CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS, AMB LA PROJECCIÓ DE “LA REDADA”.



En el marc del PROJECTE BUCHENWALD, l’Amical de Mauthausen, i altres entitats aplegades en el projecte porten al Teatre Principal de Vilanova,  un nou cicle sobre la deportació als camps de concentració  amb la finalitat de sensibilitzar sobre  el feixisme i recuperar la memòria històrica.

El Sisè Cicle de Cinema , continua la tasca de l’Amical de Mauthausen i altres Camps per a explicar la història de l’exili i la deportació republicana i el seu context a Europa i durant la segona guerra mundial. El Cicle, ja consolidat a la ciutat com a cicle especialitzat en els temes de Memòria torna a l’igual que l’any passat  al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, a les 7 de la tarda i entrada gratuïta, i compten de nou amb el suport de Sala 1 i del mateix Teatre Principal.

“La Redada” (La Rafle , França 2010, film de la directora Roselyne Bosch, descriu l’episodi de la  nit del 16 de juliol de 1942, quan 4.500 gendarmes del govern col·laboracionista del Mariscal Pétain, que havia signat un pacte amb Hitler i acceptat l'ocupació de França per l'exèrcit alemany, van procedir a París a una gegantesca batuda, en què 13.152 jueus van ser arrestats i posteriorment tancats, en condicions infrahumanes, al Velòdrom d'hivern. Estava previst detenir 27.391 jueus, però, encara que la majoria dels francesos van ser col·laboracionistes, una minoria va participar en la Resistència, tant passiva com activa, enfront de l'invasor. La desobediència civil de molts ciutadans i d'alguns funcionaris permetre escapar a bona part dels que havien estat prèviament fitxats i marcats amb l'estrella groga.
  


El Cicle continuarà el dijous  18 d’abril  amb la projecció de  “La Barcelona deportada”  és una producció del Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen realitzada al 2015,  en el marc de la commemoració del 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazis.

Barcelona tingué en les primeres dècades del segle XX un caràcter fortament receptor de gent arribada des d’indrets de tot Espanya –als quals se’ls ha d’atorgar la categoria de barcelonins- per raons familiars, laborals o de trajectòria sindical i política. La Barcelona dels anys trenta, una ciutat dinàmica i compromesa políticament, va rebre també durant els anys de la guerra civil nombrosos refugiats, ferits de guerra i membres de l’exercit republicà. El final de la guerra va suposar per a molts d’ells l’exili a França i, des d’allà, 1.180 van ser deportats als camps nazis.
Donar a conèixer els deportats barcelonins als camps nazis és un fet significatiu i singular en la historia de la deportació republicana, alhora que reforça el caràcter de ciutat d’acollida de Barcelona. Hores d’ara, la xifra de deportats nascuts o amb relació directa amb la ciutat de Barcelona assoleix una xifra notablement superior als 730 que consten en els registres oficials. Tampoc es pot menystenir el fet que alguns supervivents dels camps nazis que decidiren retornar a Espanya s’instal·laren a la ciutat, per raons vinculades a la possibilitat de romandre en l’anonimat o per raons polítiques, com la implicació en la lluita antifranquista.
I finalitzarà el dimecres 25 amb la  projecció de la pel.lícula “LORE”, Alemanya 2012, de la directora Cate Shortland.

LORE es l’adaptació de la novel·la 'la cambra fosca', de Rachel Seiffert i narra quan a la  primavera de 1945, amb l'exèrcit alemany que s'esfondra per moments i les forces aliades estan entrant per tot el país, la jove Lore (Saskia Rosendahl), amb els seus pares absents i el Tercer Reich ensorrant,  decideix portar els seus quatre germans 500 quilòmetres a través d'Alemanya fins a un lloc segur a casa del seu àvia, al Mar del Nord ...

Aquest any el Cicle de cinema es concentra al mes d’abril i entra a formar part dels actes de la setmana dels Valors Republicans que impulsen Garraf per la República, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la pròpia Amical de Mauthausen.

diumenge, 28 de gener de 2018

El Garraf commemora el Dia de l'Holocaust

Amb una notable assistència ciutadana, i amb una important participació de joves, INS de la comarca i entitats, Amical de Mauthausen i la comarca del Garraf, hem commemorat a Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el Dia Internacional de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. Un any més recordem a les víctimes dels camps nazis, i fem nostre el #Mai Més. En aquest Dia, des del projecte Buchenwald, mostrem també la nostra inquietud per l'augment de l'extrema dreta i els partits neonazis a Europa, i denunciem les agressions feixistes als nostres carrers i la impunitat jurídica i policial en que aquest grups actuen. No volem feixistes als nostres carrers.