EL CAMP DE BUCHENWALD





Buchenwald (literalment, bosc de faigs) era un camp de concentració nazi fundat el 1937. Era dalt d'un turó, a nou quilòmetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment només era per als alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al camp de concentració de Dora. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.
Els primers 149 presoners (comunistes, Testimonis de Jehovà, homosexuals, gitanos i criminals) van arribar-hi el 15 de juliol de 1937. Provenien dels camps de Sachsenhausen i Lichtenburg i havien de construir el camp. Inicialment el camp es deia Konzentrationslager Ettersberg però va ser rebatejat com a Konzentrationslager Buchenwald/Post Weimar a demanda de la comissió de cultura de Weimar.
A l'entrada podies llegir: Recht oder Unrecht, Mein Vaterland, és a dir: "el meu país, tingui o no tingui raó·. També: Jedem das seine, és a dir: "a cadascú el que li pertoca". Com la resta de camps, era voltat de filferrades elèctriques, tenia els seus barracons o Blocks de fusta, alguns de ciment i un terra que era una claveguera a cel obert quan plovia. La infermeria era una mica a part i donava cabuda a tot tipus de malats. Durant el 1939 els jueus són afusellats de forma sistemàtica, però ja el 1940 engegaran els primers forns crematoris. El 16 de setembre de 1941, tres-cents oficials soviètics hi seran exterminats només arribar al camp. Quan arribava un nou carregament de presoners, els nazi els rebien amb aquestes paraules:
«...aquí no teniu ni honor ni valor. No hi teniu cap dret. El vostre destí és ésser esclaus. Amén!.»
.
Per Buchenwald passaren 240.000 deportats i n'hi moriren més de 50.000.
Fou alliberat l'11 d'abril de 1945 per a la sisena divisió de blindats de l'exèrcit dels Estats Units.