dissabte, 10 de novembre de 2012

50 ANYS DE L’AMICAL DE MAUTHAUSEN


L’Amical de Mauthausen, Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, l’associació memorialista degana de l’estat espanyol, celebra 50 anys de vida.

Nascuda l’any 1962, en la més dura clandestinitat, fruit de l’entusiasme i la il·lusió d’aquells homes i dones que desprès de patir la desfeta de la guerra civil i l’exili, van acabar deportats i deportades en l’infern dels camps de concentració nazis.

Primer deportats i desprès apàtrides, ja que un cop alliberats pels exercits aliats, no van tenir un país i un govern que els acollís, mentre la resta de presoners i presoneres tornaven com herois als seus estats, els republicans i republicanes s’havien de quedar fora d’Espanya i  si gosaven tornar, d’amagar i reorganitzar clandestinament.


Des del Mai més! que pronunciaren el 1945, els deportats alliberats de tots els camps  del Reich hitlerià han transcorregut gairebé set dècades,  i l’Amical reviu enguany el seu jurament de lluitar per un mon millor, fent memòria des del present per entendre i intervenir en el present, i sobre tot per prevenir el futur.

Hi ha qui encara creu que la tasca de l’Amical es una tasca solament de conservació de la memòria històrica, del record i del passat, cosa important sens dubte, que cal que no caigui en l’oblit.

Però l’Amical , com el poema de Gabriel Celaya, es també una arma carregada de futur, l’experiència i la lluita, el sacrifici, dels deportats, primer dins del Camp i desprès fins als nostres temps, ha de ser la flama que ens esperoni a seguir la seva tasca per a prevenir el feixisme, el nazisme, i el racisme, a Europa, al mon, i a Catalunya.

Estem vivint un preocupant rebrot del feixisme, i el testimoniatge de les víctimes dels camps nazis ens mostra els perills i on poden acabar les politiques neonazis d’avui. El seu testimoniatge no ha de caure en l’oblit, perquè ells son la memòria viva de l’horror que promou el feixisme, el racisme i la política d’exclusió i fractura social que prediquen avui alguns.
Se’ns posa la pell de gallina, quan en les reunions del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora, els ex-deportats, venerables avis de més de 90 anys, denuncien  els atacs racistes i adverteixen del rebrot feixista i denuncien  els conflictes actuals a Europa.... ells que son els que han viscut i patit en la pròpia pell la barbàrie nazi.

Aquest cap de setmana l’Amical celebra els 50 anys, amb un seguit d’actes d’homenatge i commemoració, per a retre un reconeixement a les persones que amb el seu esforç l’han fet possible, i fan que no es perdi l’esperit de solidaritat i lluita que els caracteritza.

A Vilanova, ciutat que també compta amb víctimes dels camps nazis, l’Amical està impulsant el projecte Buchenwald, perquè especialment els joves estudiants de la vila, coneguin la història, no oblidin, i sobre tots es sumin a les barricades per a impedir que mai més torni el nazisme a casa nostra.
Cal que totes i tots fem nostre, ben nostre aquell  Mai més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada