EL PROJECTE BUCHENWALD, DE MEMORIA I PREVENCIÓ DEL FEIXISME INICIA UN NOU CURS, PLENAMENT CONSOLIDAT I SENT UN REFERENT AL PAÍS.

Amb la primera  reunió de coordinació al Museu del Ferrocarril, el dijous 29 de setembre, la comissió de treball del projecte inicia les activitats per al nou curs.

El Projecte Buchenwald, sota la coordinació i l’impuls de l’Amical de Mauthausen i altres camps, ha posat en marxa el nou curs 2016-2017, que enguany serà ja el cinquè del Projecte. Un projecte que es va iniciar al juny del 2011 i que actualment ja s’ha convertit el  projecte  territorial emblemàtic de la “Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més” i en tot un referent i exemple per altres territoris.

El Projecte reuneix a centres de secundària de Vilanova, Cubelles, Sitges i Sant Pere de Ribes, Gavà i Sant Marti Sarroca, amb la incorporació aquest any també de l’Escola Sant Bonaventura,  i entitats com el propi Museu del Ferrocarril, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Garraf per la República, Dones amb Memòria i la Frontissa, entre altres.

A la primera reunió del curs  assistirà el regidor d’educació de l’ajuntament de Vilanova, Joan Martorell, que podrà conèixer així de primera ma la tasca educativa que fa el projecte i les propostes i activitats a desenvolupar.

Aquest projecte de l’Amical de Mauthausen, es coordina amb altres projecte de la Xarxa a altres ciutats com Manresa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Celoni, Sant Boi, etc, a Catalunya, i amb altres propostes que l’Amical impulsa a altres regions de l’Estat com Valencia, Andalusia, Aragó o Extremadura.

El Projecte Buchenwald, amb la implicació també del Goethe Gymnasium de Weimar, y els Lycées Aristides Maillol i la incorporació d’un de nou, el François Arago, de Perpinyà es el veritable motor de la proposta de Xarxa europea de memòria i prevenció del feixisme.

Com fins ara, el projecte tindrà com a objectius principals, la sensibilització per la memòria de la deportació republicana, i sobre tot  cercar mecanismes per combatre la creixent corrent de l’extrema dreta a Europa.

La comissió del Projecte ja  treballa en les activitats a desenvolupar que  tindran com a fites més rellevants la commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust el dissabte 23 de gener a la plaça de la Peixateria de Vilanova, el V Cicle de Cinema sobre la deportació als camps, una nova exposició temàtica al Museu del Ferrocarril, una nova edició del premi de fotografia “Els camps de concentració, la mirada del jovent.Premi Marcel.lí Garriga” que enguany tindrà també àmbit estatal, i la segona edició del Premi Montserrat Roig, de creació literària.

La V trobada d’alumnes de la Xarxa a Gavà al maig, les xerrades i conferencies als instituts, i especialment els nous viatges al camps de Buchenwald, per poder copçar sobre el mateix terreny, la cruesa del nazisme. Aquest curs augmenta el numero d’INS que viatjaran al Camp, i ja seran 5 els grups de joves que visitaran Weimar i el camp de Buchenwald.

El projecte Buchenwald, i l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, també seran a la II Trobada d’ajuntaments de la Xarxa que tindrà lloc a Santa Coloma de Gramenet.

L'INS Cubelles visita Argelers, Elna i Rivesaltes

Els joves alumnes del INS Cubelles, de Cubelles, han tornat fa uns dies de la seva visita al sud de França. En el marc del projecte Buchenwald, els nois i noies cubellencs han seguit la ruta del exili republicà i han visitat el Museu de l'Exili de La Jonquera, la platja d'Argelers la maternitat d'Elna i el memorial de Rivesaltes. Acompanyats per l'alcaldesa de Cubelles, els joves han fet la seva primer experiència en la historia de l'exili i la deportació republicana.

Nova experiència del INS Dolors Mallafré a Buchenwald

Per segon any consecutiu, l’alumnat de primer de batxillerat del INS Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú ha tornat a Alemanya, a  Weimar i a  Buchenwald. Weimar és sinònim d’eclosió artística de primer ordre, però també escenari d’una de les més grans aberracions de la nostra història recent: el règim nazi. Com diu Peter Gay  “ fundar un país en la ciutat de Goethe no és fer un país a la imatge de Goethe ni molt menys garantir la seva  supervivència”. Així doncs,  els/les estudiants vilanovins guiats per un potencial humà extraordinari dels serveis pedagògics del memorial de Buchenwald , en el seu primer dia ha pogut contrastar les diferents capes recents de la història d’aquesta ciutat. 

 Des de la fundació de la primera República alemanya l’any 1919 en el Gran Teatre, fins al Weimar del nacionalsocialisme. També han visitat el museu de la Bauhaus que es troba a la plaça just davant del Teatre. Al matí següent es van dirigir cap a Buchenwald, on es troba un antic camp de concentració nazi, reconvertit després en presó stalinista. S’han instal·lat al Memorial , en una de les casernes  de les SS que conserva intacta la seva arquitectura. El camp de concentració es troba en  la colina d’Ettersberg, on van viure Goethe i Schiller les seves converses intel·lectuals, una fageda esplèndida on han pogut escoltar infinitat de cants de diferent ocells, on ha  plogut cada dia i ha sortit el sol, donant pas a un arc de Sant Martí perfecte que va creuar precisament per la xemeneia del crematori del camp de concentració. En aquest idíl·lic espai natural es va instal·lar la barbàrie. L’any 1937 la dictadura del tercer Reich construeix aquí el seu camp de  de l’horror. 

Aquesta és la paradoxa que descriu en la seva obra  Jorge Semprún,  ex presoner del camp de concentració de Buchenwald.  La primera tarda van endinsar-se de ple en l’experiència del horror, van visitar el final de trajecte d’una línia de tren feta pels mateixos presoners  que arribava a cent metres  del  camp de concentració des de Weimar. Després van fer el camí del “carajo”, que en alemany fa al·lusió al  ritme ràpid en la marxa amb la que feien l’entrada al camp els presoners. Per acabar el dia, van fer una reflexió sobre la finalitat d’aquest viatge: què esperen i què volen saber? Amb unes imatges fotogràfiques que representaven la vida als camps de concentració intenten analitzar la perspectiva des de que havien estat fetes, abans o després de l’alliberament, des de fora o des de dins del camp. Entre les fotografies es trobava la del nen més petit del camp, de 1945, que mostrava la banalitat del terror així com  la pèrdua de la dignitat humana. 

Al dia següent van fer la visita al camp, primer la presó, situada en una de les ales laterals, lloc on els guardians de les SS en els seus interrogatoris torturaven i assassinaven als presoners sota les ordres de la Gestapo.  Després han entrat al camp per la porta principal de ferro forjat on es pot llegir des de dins la  inscripció “Jedem das Seine”  (a cadascú el que es mereix), i amb un cinisme insuperable insta aquí la definició de justícia de Ulpiano que continua amb un “honeste vivere” i “alterum non laedere” en la seva llengua original i que significa viure rectament i no fer dany als altres. La vista és basta i desolada, una gran extensió de terreny buida i desolada amb inscripcions que assenyalen les diferents zones del camp en actiu. Han arribat fins al crematori, passant per una antiga secció d’anàlisi patològic, passant pels forns i un simulacre de consultori mèdic on amb el pretext de mesurar els presoners russos, darrere d’ells, a l’alçada de la nuca hi havia un forat per on disparaven al presoner. Ha estat una de les visions més impactants per l’alumnat. Dins el programa d’activitats d’aquest any, l’alumnat ha pogut participar en diferents tallers: un d’artístic, un grup de treball de comparativa entre el rol de les dones en el franquisme i el nazisme, un altre sobre els gitanos, un altre grup ha fet una nova declaració de drets humans. 

També va haver un taller d’arxiu on han treballat reconstruint biografies amb documents històrics  d’alguns presoners com per exemple Jorge Semprún o el vilanoví Marcel·lí Garriga, i han pogut llegir i interpretar símbols que feien servir alhora de fer l’entrada dels presoners al camp, si portaven o no maleta i què hi havia dins. Han fet també un taller de restauració de peces trobades al camp de concentració.  I un altre on feien de documentalistes, encarregats de fer un seguiment de tots els altres tallers i grups, i que a l’ INS es farà servir com a mitjà de presentació i divulgació pel nou curs en continuïtat amb el projecte Buchenwald. També es va retre homenatge als deportats espanyols a la seva placa commemorativa i als morts en el camp dins del crematori. Aquest és un viatge de consciència i prevenció del feixisme dirigit a la ciutadania vilanovina més jove. Lloc on, segons Semprún, la nostra Europa democràtica hauria de celebrar la seva existència contra totes les amnèsies. Ha estat un viatge intens en la que la mirada atenta d’aquest/es joves estudiants davant l’espectacle de l’horror s’han sentit afectada fins al punt de veure com les llàgrimes han caigut precisament dels seus ulls. 

Aquesta sensibilització contribueix a dotar a l’alumnat d’una nova visió de la nostra història més recent, pretén despertar igualment, el camí a la solidaritat i a la fraternitat, tan necessària en els nostres dies.

Ins Dolors Mallafré de Vilanova i la Geltrú

AINA BRUCH GUANYA EL II PREMI MARCEL.LI GARRIGA DE FOTOGRAFIA, “Els camps de concentració , la mirada del jovent” del 2016

Amb una fotografia del Camp de Mauthausen, l’alumna del INS Pius Font i Quer , de Manresa, ha estat la guanyadora del concurs que porta el nom del deportat vilanoví Marcel.lí Garriga i que impulsa l’Amical de MAuthausen en el marc del PROJECTE BUCHENWALD.

Per segon any consecutiu,  l’Amical de Mauthausen, dins del Projecte Buchenwald, va convocar el concurs de fotografia “Els camps de Concentració:la mirada del jovent”, Premi Marcel.lí Garriga, amb la intenció de recollir les inquietuds i sensacions dels nois i noies que cada any visiten els camps nazis dins dels programes i projectes  pedagògics de l’associació.

Enguany s’han presentat 42 treballs, d’una quinzena de joves de diferents instituts de Catalunya, treballs d’alt valor artístic però també emotiu, ja que d’acord amb les bases es demanava que els joves escrivissin en un breu peu de foto les seves sensacions al visitar el camp.

El jurat ha valorat tant la qualitat artística de la fotografia, com el seu contingut i motivació, i el text que l’acompanya.

Aquestes fotografies estan exposades al Museu del Ferrocarril, fins al 30 de juny, al costat de la exposició “Més enllà de Mauthausen, Francesc Boix, fotògraf”, una interessant exposició de l’Amical i el Museu d’Història de Catalunya, i està previst que una selecció d’aquestes fotografies dels joves, pugui exposar-se a la ciutat de Weimar, dins del festival cultural de tardor, i també a l’intitut Goethe d’aquesta ciutat, i en altres instituts de Catalunya. Des de l’Amical es faran propostes també,  per que aquestes fotografies  es puguin veure a Berlin i a Viena, en col.laboració amb les ambaixades espanyoles en aquests països.

El premi serà lliurat a la guanyadora en un acte al Museu del Ferrocarril, per a posar cloenda a la Exposició d’aquest any del Projecte Buchenwald.

IV TROBADA DE JOVES ANTIFEIXISTES

Un centenar de joves de diferents Instituts del país, es van reunir el passat 6 de maig a Manresa, per a manifestar el seu compromís amb la memòria i la prevenció del feixisme. Acompanyats del professorat, de tècnics municipals i de l'Amical de Mauthausen. Els joves van visitar  el refugi de la Renaixença, i el monument a J.Amat Piniella, on van cantar conjuntament el Cant dels Deportats, i desprès al Museu Comarcal de Manresa, van explicar les seves experiències i renovar el seu compromís.

A la IV trobada de la Xarxa Mai Més, també es van lliurar  els premis Montserrat Roig, al Guanyador, Pol Torres, i els accèssits a Alba Jové i a Rosa Milian.

Marina Bau, en representació de tots els joves va  explicar el projecte de Joves x la Preservació de la Memòria, com a espai de treball i intercanvi jove a les xarxes socials.

La trobada va  finalitzar amb una visita a l'Espai Memories del Museu de Manresa.

El Projecte Buchenwald, va ser-hi present amb nois i noies dels Ins LLuch i Rafecas, Dolors Mallafré, Manuel de Cabanyes, de VIlanova; i Cubelles i les Vinyes, de Cubelles.

S’OBRE AL PÚBLIC LA EXPOSICIÓ “MÉS ENLLÀ DE MAUTHAUSEN, FRANCESC BOIX, FOTÒGRAF”

EL DIVENDRES 15 D’ABRIL AL

MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA

En el marc del PROJECTE BUCHENWALD en que participen l’Amical de Mauthausen, el Museu del Ferrocarril i altres organitzacions i entitats educatives, es porta a Vilanova i la Geltrú una exposició produïda pel Museu d’Historia de Catalunya “Mes enllà de Mauthausen, Francesc Boix fotogràf"

L’exposició presenta, a través de diferents imatges, l’apassionant testimoni del fotògraf català Francesc Boix que va sobreviure a l’internament al camp nazi de Mauthausen,  i permet aproximar-nos-hi a partir de tres àmbits:

-Joventut, Guerra Civil i exili(1920-1941)(fotografies que Boix captà durant la seva joventut)

- La deportació (1941-1945) (imatges dels SS que Boix  va sostreure del camp, i les que ell mateix va fer durant i després de l’alliberament)

- Una nova vida (1945-1951) (fotografies que féu com a reporter gràfic)

Es tracta de la primera exposició retrospectiva del fotògraf català que en mostra la vida i la professió. La memòria gràfica d’una existència curta però intensa que s’emmarca en el nou fotoperiodisme de l’època, que informa sense indiferència, amb una Kodak entre mans o una Leica. Boix va ser un fotògraf compromès amb la memòria col·lectiva i la dignitat dels republicans deportats.

El projecte  BUCHENWALD vol concienciar a la ciutadania i, en especial, als més joves dels greus perills que poden provocar els pensaments totalitaris. A Vilanova i la Geltrú són diverses les organitzacions i centres escolars que des de fa anys col.laboren en aconseguir aquesta fita.

L’exposició es podrà visitar del 15 d’abril al 30 de juny en horari de públic del Museu, conjuntament amb la mostra fotogràfica “Els Camps de Concentració.La mirada del Jovent”, del II Premi Marcel.lí Garriga.

II Premi Marcel.li Garriga

Es presenten 42 fotografies per a la Exposició "Els camps de concentració, la mirada del Jovent", II Premi Marcel.li Garriga , del Projecte Buchenwald de Amical de Mauthausen i altres camps. Les fotografies d'una quinzena de joves de diferents instituts de Catalunya s'exposaran al Museu del Ferrocarril de Catalunya , a Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb la exposició "Francesc Boix, fotògraf. Més enllà de Mauthausen", del 15 d'abril al 30 de juny.

L'any passat la guanyadora fou Neus Fuertes del INS LLuch i Rafecas amb la fotografia del camp de Buchenwald.

L'INS LLuch i Rafecas, un any més a Buchenwald

Un any més els i les joves del INS F.X.LLuch i Rafecas han visitat Weimar, Buchenwald i Dora, en el marc del Projecte Buchenwald, i dins de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, Mai Més.

Uns important experiència per a conèixer d'aprop el nazisme i la barbàrie dels camps de concentració, i consolidar la relació amb els alumnes alemanys del GoetheGymnasium de Weimar.

l'INS Bruguers a Buchenwald

Els nois i noies de l'INS BRUGUERS de Gavà han visitat de nou Buchenwald i Weimar, en el marc del Projecte Buchenwald. Una gran experiència poder conèixer la història del feixisme de tant aprop.

EL DIJOUS 18 DE FEBRER ES POSA EN MARXA EL IV CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS

EL DIJOUS 18 DE FEBRER ES POSA EN MARXA EL IV  CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS, AMB LA PROJECCIÓ DE “LA LLAVE DE SARAH”.

En el marc del PROJECTE BUCHENWALD, l’Amical de Mauthausen, i altres entitats aplegades en el projecte porten al cinema Bosc de Vilanova,  un nou cicle sobre la deportació als camps de concentració  amb la finalitat de sensibilitzar sobre  el feixisme i recuperar la memòria històrica.

Les sessions aquest any  tindran lloc al Teatre Principal , els dijous a les 7 de la tarda i l’entrada es gratuïta i oberta a totes les persones interessades.

El Quart Cicle de Cinema , continua la tasca de l’Amical de Mauthausen i altres Camps per a explicar la història de l’exili i la deportació republicana i el seu context a Europa i durant la segona guerra mundial. En aquesta edició, i degut al tancament del cinema Bosc, les projeccions tindran lloc al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, i compten amb el suport de Sala 1 i del mateix Teatre Principal.

 “La Llave de Sarah” es una pel•lícula del 2010 dirigida per Gilles Paquet-Brenner i que narra la història de Julia Jarmond, una periodista americana afincada a Paris, que a l’any 2002, li encarreguen un article amb motiu dels 60 anys de la redada contra els jueus. Casada amb Bertrand Tézac, amb el que te una filla d’11 anys, anirà  coneixent poc a poc els aconteixements del fatídic any 1942, entre ells la historia de Sarah, una jove que, curiosament, està relacionada amb la seva família  política, els Tézac. Desprès d’aquest descobriment , no descansarà fins a conèixer quin va ser el destí de Sarah i quina va ser la relació amb la família del seu marit. La pel•lícula es una adaptació  del best-seller de Tatiana de Rosnay.

El cicle continuarà el dijous 31 de març  amb la projecció de  “La Solución Final” dirigida per Frank Pierson 2001. Aquesta pel•lícula es una recreació històrica de la conferencia de Wannsee, presidida per  Reinhard Heydrich, general de las S.S. i màxim responsable de la seguretat  del Tercer Reich. I  descriu la trobada secreta dels  líders del partit nazi i oficials del govern alemany  per a planificar l’anomenada “solució final”, es a dir l’extermini dels jueus.

I es clourà el  dijous 21 d’abril, amb el documental “Els Oblidats de la Línia Maginot. RTVE Dir. Enric Canals 2015 i que explica la història de "superació personal" i les vivències dels prop de 8.000 catalans refugiats republicans al sud de
França que el 1949 es van allistar a l’exèrcit francès per sortir dels camps d'internament. Ho van fer en unes companyies que aprofitaven la mà d’obra dels camps de concentració per acabar la Línia Maginot, una fortificació que s’havia començat feia 13 anys i que volia frenar la invasió nazi.

Dia Internacional de l'Holocaust al Garraf

                    

El jovent als actes del Parlament

Els joves del Projecte Buchenwald, i dels projectes de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme, van ser al Parlament de Catalunya per a commemorar el Dia Internacional de l'Holocaust.
El president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i l'alcaldessa de Barcelona, van poder sentir la força dels joves antifeixistes.

EL GARRAF i L’AMICAL DE MAUTHAUSEN COMMEMOREN EL DIA INTERNACIONAL DE L’HOLOCAUST I DE PREVENCIO DE CRIMS CONTRA LA HUMANITAT A LA PL. DE LA PEIXETARIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Dissabte 23 de gener a la tarda representants de les víctimes dels camps nazis encendran una espelma en memòria i record dels deportats i deportades.

Els alumnes de tots els centres de secundària implicats en el projecte Buchenwald participen de l’emotiu acte.

L’Amical de Mauthausen i altres camps i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú organitzen el proper dissabte 23 de gener a partir de les 7 de la tarda, la commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat. Un dia Internacional, decretat per les nacions Unides per commemorar l’alliberament del camp d’Auschwitz  el 27 de gener de 1945 i també denunciar els horrors del feixisme.

A Vilanova i la Geltrú i al Garraf, aquest acte s’emmarca dins del projecte Buchenwald, que l’Amical impulsa amb la participació de nombroses entitats i de centres de secundària de la comarca, i que te entre les principals finalitats la recuperació de la memòria història republicana i de la deportació als camps nazis, i la prevenció del feixisme.

L’objectiu de la commemoració és recuperar la memòria històrica de la Shoah (el genocidi contra el poble jueu, que va comportar l’extermini de més de 6 milions de jueus), el Porrajmos (genocidi contra el poble gitano, amb més de 400.000 víctimes) i la persecució i assassinat de republicans catalans i espanyols deportats als camps nazis, opositors, homosexuals, malalts mentals, Testimonis de Jehovà, etc.

El Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat tindrà també destacades commemoracions institucionals el dimecres 27 de gener a les 6 tarda al Parlament de Catalunya i el dijous 28 a la tarda a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en un acte organitzat per la Generalitat de Catalunya i l’ Ajuntament de Barcelona.

A l’acte del dissabte 23, participaran, conjuntament amb la representació dels deportats i deportades republicans de l’Amical,  representants de la comunitat jueva, del poble gitano, del col·lectius de gais i lesbianes, dels nens i nenes víctimes del nazisme, i d’altres col·lectius víctimes del nazisme, i col·lectius de la ciutat i la comarca, que faran la seva ofrena floral, al monument als deportats i intervindran també, el president de l’Amical Mauthausen, Enric Garriga, i l’alcaldessa de la ciutat Neus Lloveras. Tots ells acompanyats per una nombrosa presencia d’alumnes dels Centres educatius de la Comarca, que des de la seva implicació en el projecte presentaran i coordinaran tot l’acte vilanoví, amb la lectura de textos , i la interpretació de peces musicals a càrrec dels alumnes de música del INS Manuel de Cabanyes i l’INS Joaquim Mir.

A Vilanova i la Geltrú, l’acte esdevindrà un acte central a Catalunya de l’Amical de Mauthausen i altres camps, que també participarà en actes institucionals al Senat espanyol, la Comunidad de Madrid, a les Cortes de Aragon, i en altres institucions de la resta de l’Estat.

Enguany, aquests actes volen fer també una referència a la situació dels refugiats a Europa, i la semblança amb l’èxode republicà a l’hivern del 39 i amb el perillós rebrot de l’extrema dreta al vell continent.

Prèviament a aquesta commemoració, el dimecres 20, la historiadora Rosa Toran, participarà  en una conferencia adreçada a alumnes de secundaria de la ciutat, a la sala d’actes de l’UPC; i  ja s’està preparant a partir del febrer el IV Cicle de Cinema sobre la deportació als camps, i la exposició “Més enllà de Mauthausen, Francesc Boix fotògraf” que es podrà visitar des de  l’abril al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova, paral·lelament amb les fotografies del segon Premi Marcel-li Garriga “Els camps de concentració, la mirada del jovent”, que recull l’experiència fotogràfica de les visites dels joves als camps.